Ressenyes de mig món ALPINISME I ESCALADA. Joan Jover, guia d'alta muntanya (UIAGM)

juny 3, 2017

Quiquillon d’Orpierre. Vies ESPERÓ SUD, LA GROTTE

Filed under: Prealps del Delfinat — admin @ 8:20 pm

   

3 Comments »

  1. Le Quiquillon d’Orpierre! Hi vam anar a parar com a cloenda de les vacances del 1985. Anàvem baixant des de la vall d’Aosta allunyant-nos de les tempestes i va ser l’objectiu escalatori més meridional que vam assolir aquell any. El Josep Paül ens hi va dur al Joan Badia i a mi, a aquest lloc sobre el qual havia trobat informació ves a saber a on, quan encara no existia internet. Ell sempre ha estat un inquiet buscador de coses inconegudes, i n´hem acabat fent moltes d’inconegudes dels Alps i dels pré-Alps, algunes de les quals eren i són encara ara inconegudes fins i tot per als propis del lloc batua l’olla! Però normalment aquestes descobertes han resultat ser al cap i a la fi grans aventures de les que en guardem un gran record.
    No les teníem totes amb el Joan perquè aquest nom del lloc ens semblava una mica ridícul, i no sabíem si el Josep ens estava alçant la camisa vet-ho aquí. Però no, va resultar que existia de veritat. I hi vam fer l’esperó Sud, suposem que vam ser els primers de casa nostra que hi vam fer cap a la paret, que no al poblet, perquè la tenda de comestibles resulta que la regentava una senyora de l’Espluga de Francolí! Ai caram quines coses! Era un 13 d’agost, i hi feia una calor aclaparadora i no hi havia ningú, però vam reeixir. És maca la via i el lloc. En acabat ens vam banyar en uns gorgs que vam descobrir per allà a prop i ens vam poder refer un xic de la solellada. Pel que expliques Joan, tot allò ja no és tan solitari com quan hi vam aterrar naltros vinguts des de l’oest…

    Comentari by Jordi Lalueza-Fox — juny 5, 2017 @ 2:45 pm

  2. A l’estiu diria que continua relativament tranquil, massa calor… Ambient d’esportiva, ombra de tarda al Château i de matí a la cara oest del Quiquillon. I Château i Belleric estan il·luminats amb focus, hi ha qui escala de nit!

    Comentari by joan — juny 5, 2017 @ 7:52 pm

  3. Posat en contacte amb un altre gran coneixedor i divulgador de referència dels Alps i massissos propers, com és en Jordi Lluch, em confirma que amb la Montse van fer aquesta ascensió de l’esperó Sud un dia de finals de l’hivern del 1982, per tant tres anys abans que nosaltres. Diu que hi feia molt fred, el que són les coses! Després, ja al segle XXI, l’han tornat a repetir, senyal inequívoc que els va agradar. No va escriure cap article específicament de l’ascensió, i per això desconeixíem que l´hagués escomès amb anterioritat.

    Comentari by Jordi Lalueza-Fox — juny 16, 2017 @ 2:04 pm

RSS feed for comments on this post.

Leave a comment

Powered by WordPress