Ressenyes de mig món ALPINISME I ESCALADA. Joan Jover, guia d'alta muntanya (UIAGM)

Novembre 26, 2013

Meije. Vies ARESTA DEL PROMONTOIRE I TRAVESSA, CARA SUD DIRECTA

Filed under: Escrinhs — admin @ 7:57 pm

7 Comments »

  1. Jo la vaig fer al 88 mig enganyat fent “l’aller-retour” pel mateix lloc: encigalada al tram mig, cordes curtes pels ràpels(em tocava desgrimpar 10m a cada volta), enganxada de cordes amb remuntada de 40m amb shunts, vivac sense equipament adequat i de postres veure com un que es va llançar amb parapent era engolit per la rimaia just davant del refugi (helicòpter en 2′ peró va sortir ajudat amb cordes per gent del refugi i se’n va anar caminant amb la vela sota el braç!).

    Malgrat tot es una ascensió que li tinc un bon record i no m’importaria repetir. Del tot recomanable.

    Comentari by krls — Novembre 26, 2013 @ 10:52 pm

  2. Ostres, quina història més moguda i truculenta. I al veure l’Aigle a sota que no us vingués l’idea de baixar-hi… De totes maneres, Enhorabona!

    Comentari by joan — Novembre 26, 2013 @ 11:31 pm

  3. Ostres, quin itinerari més fantàstic! Em sembla una expressió remarcable de l’alpinisme més pur, que no consisteix només en la dificultat, sinó que inclou altres dimensions essencials.

    Comentari by Jaume Llanes — Novembre 28, 2013 @ 10:13 am

  4. si, jaume, relativament fàcil però amb força envergadura i un ambientàs de por!

    Comentari by joan — Novembre 28, 2013 @ 9:09 pm

  5. La conquesta de la Meije no va arribar fins després de moltes temptatives de diversos alpinistes que miraren d’accedir-hi des de diferents vessants, entre ells alguns de notables com Whymper i Coolidge. No va ser fins el 16 d’agost de 1877 que el francès Emmanuel Boileau de Castelnau i els seus guies Gaspard pare i fill ho aconseguiren. Al cap d’un any, el nord-americà W.A.B. Coolidge i els seus guies Almer pare i fill en feren la segona. Georges Sonnier dedica tot un capítol a la Meije en el seu celebrat llibre La montaña y el hombre, el qual no us heu de deixar perdre.
    Fins al 6 d’agost de 1923 no arriba la primera ascensió catalana de la Meije per la ruta del Promontoire, que aconsegueixen Lluís Estasen i Jofre Vila del CEC, guiats per Pierre Richard i el portador Camille Rodier, que completen la travessia en 14 h 45 min. En aquella mateixa sortida ascendiren a la Barre des Écrins, ben visible des del cim de la Meije. Aquestes dues ascensions les descriu exhaustivament Estasen en dos articles il•lustrats amb bones fotografies que van aparèixer en el Butlletí del CEC l’any 1925, la lectura dels quals em permeto recomanar-vos, i que trobareu ens aquests enllaços:

    http://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1925m3v35n358.pdf

    http://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1925m4v35n359.pdf

    La seva joia era tal que va escriure el següent :
    “Com expressar el goig immens que vaig sentir en aquells moments!El que fins allí era solament un projecte s’havia convertit en fet, í al mateix temps de fruir el goig d’una victòria difícil, l’esperit quedava absort davant les magnificències que a la nostra vista s’exteníen. De peu en aquella estreta plataforma estem contemplant un màgic panorama sadollat de llum, i els nostres ulls acaben tot just de fixar-se en un punt determinat, que immediatament altres indrets criden la nostra atenció. Tot és allí grandiós”

    I és que tots els qui ens hem alçat alguna vegada dalt d’aquell cimal subscrivim també el que expressa al final quan diu:
    “la grande difficile, com és anomenada, pròdiga en emocions intenses, el record de la qual ja no s’eborarrà mai més de la nostra vida”.
    I a aquesta sensació també hi contribueix el fet que la Meije sigui una muntanya assenyalada en la història de l’alpinisme. Finalment, fixeu-vos que en l’article Estasen empra el terme caravana per referir-se a la cordada que componien tots quatre.
    Cal destacar que Estasen va realizar fins a sis sortides als Alps entre els anys 1922 i 1928, una d’elles a les Dolomites, al llarg de les quals va ascendir a un bon nombre de cims, tot i que malgrat intentar-ho no va poder completar ni l’ascensió del Mont Blanc ni la del Cerví. Precisament també va ser al 1923, al setembre, que el català Enric Ribera Llorens i el seu guia van aconseguir la primera ascensió catalana i estatal al Cerví per l’aresta Hörnli. Tant Estasen com Ribera eren del CEC, i havien escalat junts, per exemple per a realizar juntament amb Josep Ma Soler i Carles Feliu la primera ascensió estatal a l’hivern de l’Aneto el 12 d’abril d’aquell mateix any. Recordem finalment que en l’obertura de la via Estasen del Calderer l’any 1928 hi participaren a més del mateix Estasen, en Jofre Vila, en Josep Rovira i en Josep Puntas. Tots ells uns autèntics pioners de l’alpinisme a casa nostra.

    Comentari by Jordi Lalueza-Fox — Octubre 13, 2014 @ 1:37 pm

  6. L’any 1977 amb en Sergio R. Escalera vam fer la via normal al Grand Pic de la Meije o Pic Occidental de 3.983 m pocs dies abans del centenari de la primera ascensió que van fer el dia 16 d’agost de 1877 pels guies (pare i fill) Pierre Gaspard i el seu client Emmanuel Boileau de Castelnau.

    Comentari by Xavier Varela Pinart — Octubre 20, 2014 @ 8:11 pm

  7. Ja veig que la Meije dóna de si… Gràcies pels comentaris

    Comentari by joan — Octubre 20, 2014 @ 10:19 pm

RSS feed for comments on this post.

Leave a comment

Powered by WordPress